LA MONEDA

Aquesta setmana a la classe d’història hem tractat sobre la moneda causa de moltes preocupacions i dilemes per a molts països.
Durant molts anys el valor nominal i el valor real de les monedes va coincidir, aquest últim fa referència al Fiduciari, que es el valor subjectiu, que es dona segons el valor de canvi que tingui, es el diner bancari.
Entre 1871 i 1914, va aparèixer la idea de donar valor a la moneda posant-la en relació amb algun metall, si se li atribuïa el valor en relació a diversos metalls, era bimetal·lisme, i si se li atribuïa a un sol metall era monometal·lisme, el qual en aquesta època va triomfar conegut com el patró or, el qual es caracteritzava per la convertibilitat en or del paper moneda, i que es va estendre per tot Europa, i que va obligar a crear un sistema monetari internacional basat en el diner bancari que obligava a tenir un banc central que regules el sistema mitjançant l’establiment d’un valor de canvi fix. Aquest valor fou implantat amb l’objectiu de aconseguir la màxima estabilitat de preus interiors i de canvis en els mercats de divises. David Hume, va dir que aquest sistema s’autoregulava ja que els països amb una balança comercial negativa, perdrien or que el guanyarien els països am una balança positiva, això faria disminuir l’oferta monetària en els primers creant deflació i per contra als segons els hi crearia inflació per l’augment de monedes al país.
L’ajustament dels preus, havia de regular-se a través del tipus d’interès ja que la confiança en el sistema es basava en la convertibilitat del paper moneda en or, i per tant si el banc disminuïa les seves reserves en or, augmentaria el tipus interbancari frenant la gran demanda d’or i mantenint el coeficient de caixa mínim per ser líquid. Els bancs comercials també l’apujarien, per tal de reduir el crèdit. Per tant amb una política deflacionària, baixarien els preus, augmentarien les entrades de capitals es seria mes competitiu en exportar i reequilibraria els comptes de l’exterior.
En la meva opinió, una política basada en les quantitats de metalls, mai pot ser global ni homogènia ja que no tots els països disposen dels mateixos recursos i el patró de l’or pot ser molt positiu per aquells països amb moltes reserves però per la resta no, en canvi l’aplicació d’un banc central i unes polítiques d’ajustament econòmic mitjançant els tipus d’interès ho trobo realment bo ja que ajuda molt a la igualació dels mercats i de les competències.