El sorgiment de l'economia internacinoal.

Aquesta setmana, a les classes d'Història, es va tractar l’inici de l'economia internacional que es correspon amb el tema 8 del llibre.
En l’àmbit del comerç, es comença a observar un creixement intens dels intercanvis a nivell internacional, creixement que fins i tot va superar el nivell del PIB dels països.
La distribució es va centrar bàsicament a Europa i sobretot a nivell intraeuropeu, dins d'aquests els que van concentrar més comerç mundial van se Rússia, França i Alemanya que es van veure en gran expansió.
Aquesta gran expansió es va traduir també amb un començament de fluxos migratoris de persones que anaven a treballar a llocs on altres hi aplicaven el capital, sorgissin així grans negocis.
Les bases consolidades de la revolució industrial, les millores en els transports dins dels països europeus va fer que els mercats superessin les fronteres estatals i es comencessin a internacionalitzar, de manera que amb els avenços en tecnologia, i també amb la venda dels excedents dels països fora del seu mercat fou molt important.
Tot plegat, fou possible en gran part per l’aplicació de les idees lliurecanvistes, aplicades des de feia molts anys a Anglaterra i aparcant en alguns moments els proteccionismes i les polítiques aranzelàries.
En la meva opinió, va ser el primer pas realment significatiu cap a la societat actual, ja que d'aquesta època encara es conserven molts lligams de fluxos de comerç, migratori, com d'idees... també l'aparició dels mercats internacionals trobo que es imprescindible per el creixement dels països, tot i que també ha portat a la diferenciació de classes o de mons que ara existeix i del que tan en parlem.

La difusió de la industrialització.

La industrialització es va desenvolupar principalment a Gran Bretanya , Bèlgica, França, els EUA més tard es desenvoluparia als països mediterranis, al Japó i finalment a Rússia.

• Gran Bretanya va continuar sent la primera potencia tot i un petit declivi industrial, basada en la producció tèxtil, el ferro, el carbó i el ferrocarril, però els anglesos no van aplicar prou capital en innovacions i es van quedar per darrere dels EUA en pocs anys, tot i així va continuar sent potencia gràcies a la importància del lliurecanvisme i la distribució més igualitària de la riquesa.

• Bèlgica i Suïssa van ser les primeres regions europees que adoptaren el model d’evolució britànic i tot i ser uns països molt petits van adquirir un gran potencial econòmic en pocs anys. Un detall fou la primera gran fàbrica d’acer europeu per John Cockerill. Suïssa es va especialitzar en treballs d’alta precisió (rellotges..). un dels factors mes importants va ser que eren països protestants i podien treure diners als britànics a un interès reduït.


• França i Alemanya van trigar més a causa de les guerres Fracoprusianes que van fer perdre molts diners a França i Alemanya era un país molt desorganitzat amb 39 zones i sense un estat definit a més de la gran competència britànica. Tot i així França i Alemanya van avançar molt ja que a partir de 1840 van desenvolupar els transports(ferrocarril) .


• Els Estats Units era una de les zones més riques del món en recursos naturals i sobretot en els utilitzats en les revolucions, un cop declarada la seva independència va començar a evolucionar amb una mà d’obra abundant i barata i també una combinació de factors que la portarà a ser la principal potència del món passant per sobre de tots els països europeus en l’etapa que va de 1860 fins la primera guerra mundial.

En conclusió això es un petit resum de com va anar evolucionant el món i com es van posicionar les primeres potències que ja dona a preveure l’organització mundial actual.

Els factors de producció i innovació.
Un cop acabada la revolució industrial amb l’arribada del ferrocarril, les innovacions no es van acabar, ja que la revolució industrial fou una de les causes de la industrialització molt limitada cap a 1850, concentrada sobretot als EUA, el nord d’Europa (llocs molt vinculats amb Anglaterra, a més d’Alemanya, França que eren les principals zones productores de carbó i ferro.

La demografia va sofrir una transició demogràfica (poca mortalitat, molta natalitat, molt creixement demogràfic) de pas del règim demogràfic antic al modern.
En el sector de l’agricultura, si que e hi va haver canvis però això no fou motiu de canvi i va continuar essent la principal font d’ingressos del país però es va passar a l’agricultura capitalista fonament de la futura acumulació de capitals que permetrà transformacions futures als altres sectors, aquesta segona revolució agrària es basa en el millor aprofitament dels sols, augment de les productivitats concentrades en grans propietats, i es proletaritza el sector.
L’evolució de la primera revolució tecnològica fa que s’augmentin les inversions i aparegui major llibertat d’informació, cosa que permet la difusió de innovacions per altres països(Telèfon, telègraf, llum o ferrocarril.) els seus efectes foren molt importants per l’evolució dels països.
També cal destacar l’aparició de l’empresa industrial portada per la concentració de poder de les classes comercials o burgeses, acumuladores de capitals que buscaven l’expansió econòmica per una millora a nivell estatal.
En conclusió aquest punt de grans canvis fou bàsicament els primers puntals de les societats tal i com les coneixem ara.