Els factors de producció i innovació.
Un cop acabada la revolució industrial amb l’arribada del ferrocarril, les innovacions no es van acabar, ja que la revolució industrial fou una de les causes de la industrialització molt limitada cap a 1850, concentrada sobretot als EUA, el nord d’Europa (llocs molt vinculats amb Anglaterra, a més d’Alemanya, França que eren les principals zones productores de carbó i ferro.

La demografia va sofrir una transició demogràfica (poca mortalitat, molta natalitat, molt creixement demogràfic) de pas del règim demogràfic antic al modern.
En el sector de l’agricultura, si que e hi va haver canvis però això no fou motiu de canvi i va continuar essent la principal font d’ingressos del país però es va passar a l’agricultura capitalista fonament de la futura acumulació de capitals que permetrà transformacions futures als altres sectors, aquesta segona revolució agrària es basa en el millor aprofitament dels sols, augment de les productivitats concentrades en grans propietats, i es proletaritza el sector.
L’evolució de la primera revolució tecnològica fa que s’augmentin les inversions i aparegui major llibertat d’informació, cosa que permet la difusió de innovacions per altres països(Telèfon, telègraf, llum o ferrocarril.) els seus efectes foren molt importants per l’evolució dels països.
També cal destacar l’aparició de l’empresa industrial portada per la concentració de poder de les classes comercials o burgeses, acumuladores de capitals que buscaven l’expansió econòmica per una millora a nivell estatal.
En conclusió aquest punt de grans canvis fou bàsicament els primers puntals de les societats tal i com les coneixem ara.